dimarts, 6 de desembre de 2016

Entre Homer i Plató

Llegim en la Història de la Filologia Clàssica de Rudolf Pfeiffer que molts filòlegs de les universitats europees es dedicaven a estudiar, en primer lloc, dos autors: el primer són els poemes homèrics, el segon oscil·lava entre Plató o el Nou Testament, segons les afinitats de cadascú.

Precisament en El Quadern Gris de Josep Pla hi ha més d'una referència a la Universitat, que no queda pas en un lloc d'honor. El cas és que l'home de Palafrugell es fixa, segurament sense ser-ne conscient, en aquest canon, per bé que el comentari se centra en les obres apòcrifes: les Definicions i el Margites. El que no sé és si Pla en va ser del tot conscient i si hi ha cap rerefons de la conferència dictada l'any abans per Victor Bérard a Barcelona. L'apunt data del 19 d'abril del 1919:
   Somniar la Universitat…! És absolutament grotesc! Aquest món que incita a somniar tan belles coses… i que us porta a pensar en uns senyors mig adormits davant d’una taula muntada sobre una tarima…
   Llegides les vuitanta-cinc frases que en la traducció francesa de Plató dirigida per Víctor Cousin (Saisset trad.) són agrupades sota el títol general de Definicions. La majoria estan tan impregnades de la més vulgar i adotzenada obvietat aparent, que semblen un fals elaborat per algun il·lustre representant de la sagesse francesa. De tota manera, em sembla que, si dos mil cinc-cents anys enrera les hagués escrites l’home tingut pel més hàbil escriptor de la nostra època, potser li haurien sortit més llargues i més espesses.
   També llegeixo que hi ha un vers d’un poema perdut atribuït a Homer, l’actualitat del qual és innegable –almenys pel que fa referència a mi. El vers diu així: «Sabia moltes coses, però totes les sabia malament».

dimarts, 22 de novembre de 2016

Cupido entre Narcís i el Destí

És possible que la recreació —o la original i divertida interpretació— de com un humà arriba a convertir-se en un «alter Narcissus» (min. 2:15) o de com el Fat deixa amb un pam de nas el pobre i avorrit Cupido (min. 6:45) desperti no poques reticències o potser interès inesperat. Però ningú no podrà negar que la idea que ha tingut Esma en aquest curtmetratge animat manté la seva validesa i àdhuc és de bon aprofitar.

dijous, 17 de novembre de 2016

Consells

El llibre d'Agri cultura del vell Marc Porci Cató, dit el Censor, és ple tot ell de consells i instruccions variadíssimes sobre el conreu i la vida al camp. M'ha sobtat llegir l'inici del cap. LXI:
Quid est agrum bene colere? Bene arare.
Quid secundum? Arare.
Quid tertium? Stercorare.
«Què és conrear bé el camp? Llaurar bé. Què és, en segon lloc? Llaurar. Què, en tercer lloc? Femar.»

Ho comento perquè Salvador Galmés, en la seva edició a la FBM afegeix una breu nota recollint un vell refrany que ve a dir el mateix que ja aconsellava Cató: «Llaura endins i posa fems —i deixa córrer el temps».

divendres, 7 d’octubre de 2016

Els Ulls de Minerva

Un programa setmanal radiofònic sobre el món clàssic és possible? Per a la professora Mònica Miró no hi ha res d'impossible! Sí, esclar. Cada diumenge a les tres de la tarda ens espera a Wonderland, de RNE-Ràdio 4 (en directe, i si no podia ser, també en diferit). Durant quinze minuts tenim oportunitat d'escoltar com els ponts de la tradició clàssica continuen del tot vigents i expliquen bona part del que som i fem.

Segons explicava ella mateixa, va intitular aquesta secció «Els ulls de Minerva, deessa de les arts, dona intel·ligent, amb capacitat de mirar enfora i endins amb els seus ulls d'òliba.» A més, el seu lema ha estat manllevat i adaptat del poeta J.V. Foix: «Ens exalta el nou i ens enamora el vell». Tots estem convidats a fer-ne el seguiment també des de les xarxes socials:
Facebook: https://www.facebook.com/UllsdeMinerva
Twitter: https://twitter.com/UllsdeMinerva

dimecres, 28 de setembre de 2016

Active Textbook nova «pissarra digital»

Em va venir a les mans farà unes setmanes. Active Textbook és un espai prou complet per a muntar textos en línia afegint-hi tota mena d'enllaços, notes, fins i tot música. Les notes i els subratllats manuals es poden mostrar o amagar. Fins i tot farem una cerca dins del document, aquest es pot engrandir o presentar més petit, es pot protegir per a evitar canvis, i un llarg etcètera. Em sembla ideal per a aprofitar el sistema de «pissarra digital» que trobem arreu: el del canó projector connectat al PC i un panell enrollable penjat a la paret de l'aula. Això sí, cal escriure des del teclat. Res més.

Us en deixo una mostra, un text preparat per Carlos Cabanillas sobre els reis de Roma. Segur que més d'un s'hi apunta.

dilluns, 19 de setembre de 2016

Perquè la llei veritable és la recta raó

La llei veritable és la recta raó, concorde amb la naturalesa, comuna per a tots, constant, sempiterna, que crida al compliment del deure amb les seves ordres i aparta del frau amb les seves prohibicions, la qual, tanmateix, no dóna en va ordres ni prohibicions als homes honestos, ni commou els malvats amb les seves ordres ni amb les seves prohibicions. Aquesta llei no pot ésser invalidada per cap altra, ni és lícit de derogar-ne res, ni és possible d’abrogar-la del tot, ni tampoc podem eximir-nos d’aquesta llei ni per manament del Senat ni del poble..., i no hi haurà una llei avui, ni una altra demà, ans una sola llei, sempiterna i immutable, regirà totes les nacions i en tot temps, i serà com un déu unic, com un mestre comú...; aquell qui no l’obeirà es refusarà a si mateix.

Ciceró, De re publica, III, XXII, 33 (Trad. Pere Villalba)

divendres, 9 de setembre de 2016

Demetri de Fàleron arriba a la biblioteca d'Alexandria

«A Alexandria, Demetri hi va ésser gairebé feliç, sobretot els primers anys. Ptolemeu era veritablement un gran home; molt diferent (pensava ara Demetri, mig abaltit en la solitud del seu porxo vora el Nil) del seu indigne fill i successor, Filadelf l'incestuós. Autodidacte, naturalment (ell no havia tingut, com altres xicots macedonis més propers a Alexandre, el privilegi d'assistir a les famoses classes d'Aristòtil); però tenia un gran coneixement del món i dels homes, no només de la guerra. També tenia una curiositat molt vasta. Amb les generoses sumes posades a la seva disposició, Demetri començà a bastir una gran col·lecció de llibres. Estava convençut que la fama d'aquesta col·lecció havia de sobreviure'ls, a ell i al seu amo. Aviat, passejant per les sales i porxos del palau de Ptolomeu, encara inacabat, i contemplant, en les parets, els nínxols i les lleixes (que ell designava amb el seu nom tècnic, bibliothêkai), on els rotllos i les capses dels rotllos començaven a acumular-se, Demetri experimentà una satisfacció gairebé de propietari. Encara se sentia més content quan els seus col·laboradors li reportaven algunes enraonies que començaven a circular. Fins i tot la gent rude i ignorant es referia a la col·lecció de llibres amb molt de respecte. Hom explicà a Demetri que els súbdits de Ptolomeu que no tenien la sort d'ésser ni grecs ni macedonis ja feien mans i mànigues, per tal d'aconseguir que les seves contalles nacionals arribessin a formar part algun dia (traduïdes al grec, naturalment!) d'aquella prestigiosa col·lecció. Demetri somreia.»

Jaume Pòrtulas, La mort i el bibliotecari (2010)