dijous, 11 de gener de 2018

Ideal d'educació atenesa

Marsilio Ficino donava a Llorenç el Magnífic tres consells ben interessants que, segons Carles Riba, s'associen a l'ideal de l'educació atenesa del s. V aC, la kalokagathia.

En efecte, en la seva Carta I llegim: «Persuadeix-te del que és honest i seràs perfecte orador; tempera els moviments de la teva ànima, i sabràs la música; mesura les teves forces, i seràs un veritable geòmetra».

Tot i la seva brevetat, potser no es podien insinuar tantes coses juntes. No és simple coincidència que el domini de la paraula vagi asssociat al coneixement de l'harmonia (bellesa, bondat i justícia) i al ciutadà exemplar i bon governant, el geòmetra que calcula les possibilitats reals de la seva acció.

dijous, 4 de gener de 2018

Un sentit especial

Farà més de deu anys que em va captar l'atenció... i sempre m'abelleix pensar-hi. Es tracta d'una breu presentació que fa Hèctor Ruiz al núm. 12 de la revista EUREKA: «La Ilíada és un referent universal de la cultura clàssica. Per a mi té, a més, un sentit especial perquè en ella hi trobo l'origen del meu nom».

És això: cadascú ha de cercar i descobrir, penso, «el sentit especial» que pugui tenir el món clàssic. Sense aquesta recerca personal cap altra disciplina d'estudi no té cap sentit, no té ni objecte ni raó de ser per a ningú. Qui no busca mai no troba, diuen. I, qui sap si el motiu que ha ajudat algú a veure les raons que il·luminen l'ànim (i l'ànima), un cop és compartit, no pot ajudar molts altres!

El món clàssic necessita ser estudiat, i també discutit: l'exposició de motius, per banals que semblin, és una porta d'entrada, no de rebuig —pensem-hi. Mentrestant, adjunto, com a petit present d'any nou, els dos articles de divulgació que podeu trobar en aquell número d'Eureka: l'un sobre les escriptures antigues, a càrrec del mateix Hèctor Ruiz, l'altre, sobre la Ilíada, escrit per Carme Puche.


divendres, 22 de desembre de 2017

Nadal de presó

I en la paret els filferros
veuran mos ulls enrogits
com els barrots d'unes reixes
que passen sens mai finir.

                                               Àngel Guimerà, Nit de Nadal

L'arbre de Nadal d'enguany no pot ser un arbre de la muntanya, un arbre verd que hagi crescut sota el cel blau, les pluges o les borrufades; no és un arbre que hagi vist passar els animals del bosc de ben a prop, ni que guardi cap niu a les branques. L'arbre d'enguany és fet de llums, de petits estels, de tristor serena recordant aquells que es van "cenyir de fidelitat" (Is 11) demanant que ningú no faci més malvestats.


divendres, 1 de desembre de 2017

Analogia... amb la imatge de Plató

No hi ha dubte que els mites i les imatges de Plató han fet escola entre la pedagogia del pensament filosòfic. Ningú no dubta a afirmar que és un mestre en analogia, discurs i, sobretot, diàleg. M'ha vingut a les mans una breu anècdota, explicada per Dario Antiseri, reflexionant sobre el llenguatge i les possibilitats d'explicar l'Inexplicable. Segur que el ressò d'unes imatges del filòsof atenès us vindran de seguida a la memòria. El més colpidor potser sigui el consol de la persona, quan hom pot copsar l'Inintel·ligible mitjançant una simple analogia:
Un nen va néixer en una habitació fosca i va créixer envoltat de foscor. La seva mare el va cuidar en la malaltia i també el va alimentar. També el va animar en períodes de crisi. És a dir, el va estimar com una mare. Un bon dia la mare va dir al fill: «Tu no ho saps, perquè no en tens experiència, però a l’altre costat, a fora, hi ha el sol». El nen es va espantar. No podia entendre què significaven termes com “fora”, “altra banda”; la paraula “sol” se li feia totalment incomprensible. Però confià en la seva mare i no podia pensar que l’estigués turmentant amb banalitats lingüístiques. Aquest sol ha de ser alguna cosa! Fins que un dia la mare encén, enmig d’aquella foscor, un llumí i diu al nen que s'ho mirava ben astorat: «Mira, el sol és semblant al llumí, però immensament més gran i la seva llum és tant potent que no el podem ni mirar directament. A més, el sol té llum per ell mateix». El nen reflexiona durant molt de temps, no ho comprèn tot, però s'aconsola pensant haver entès que el sol és semblant a un llumí.

dimecres, 15 de novembre de 2017

Teatre com a «pura explosió lírica»

A destacar en Els Perses d'Èsquil és que l'acció dramàtica no descabdella cap nus ni ens aboca a cap lluita entre homes o contra el destí tal com veiem a l'Èdip Rei, posem per cas. Per a Carles Riba els protagonistes de la gran batalla es fan presents davant l'espectacle de llur triomf «de la manera més primària i per tant més dramàtica possible». Ho fan posant en escena «l'abatiment i desesperació de llur contrari, i l'exhaureixen fins a la pura explosió lírica.»

En haver-ho llegit he de confessar que poques vegades havia reflexionat sobre els cors de tragèdia com a màxim exponent de desesperació humana vista com a «pura explosió lírica». I per això, a mi, que les parts corals em feien pensar sempre en una grandiloqüència arquitectònica de mots (mètrica audaç, responsió verbal, etc.), m'he trobat, per llarga estona, ben desorientat intentant veure com el drama comportava tanta càrrega primària.

dimarts, 7 de novembre de 2017

El cant de les illes gregues

Llegint l'epistolari d'Antoni Rubió i Lluch publicat per l'IEC he trobat una notícia interessant en
aquesta carta a Dimítrios Vikelas, de l'onze de juliol de 1884. Li demana la versió al grec, no de tota l'obra, sinó d'aquella part que per al romanticisme en voga podia redundar en major benefici. Una gran invitació:
Je suis très charmé de que vous connaissez déjà L'Atlantide, le plus précieux joyaux de notre moderne littérature catalane, et j'en serais encore plus satisfait si, par votre médiation ou par celle de quelqu'un des votres savants compatriotes, parle la langue grecque le chef-d'oeuvre de la rennaissance poétique de la Catalogne. Je recommande à vos soins le chant intitulé "Chant des îles grecques", celui qui peut offrir plus d'interêt à vos concitoyens. J'ai fait que votre charmant Louki Laras soit connu déjà dans notre patrie et soit aussi même le lien quei unisse désormais les deusplus jeunes littératures méditerraines. Pourriez- vous faire une chose semblable avec quelque morceau de L'Atlantide?

dimecres, 1 de novembre de 2017

«He nascut per a estimar»

«No he nascut per a compartir l'odi, sinó que he nascut per a estimar» (Antígona v. 523). Quin professor de Grec no ha fet llegir, fins i tot en veu alta, aquests versos de Sòfocles un cop o un altre en les seves classes? I quin jove no llegirà l'Antígona si no és gràcies a la iniciativa del seu professor de Grec? Quin dels nostres alumnes no pensarà dintre seu que, realment, aquella heroïna va triar el camí valent, el que val realment la pena, viure per a estimar? I afegim, encara, viure per a estimar i ser estimats, no odiats; perquè l'amor és un do recíproc.

Doncs bé, arran de nombroses notícies dels dies passats, quin professor de Grec no haurà sentit indignació (com a mínim estranyesa) llegint o escoltant dir a representants polítics —fins i tot ocupant altes responsabilitats— que els professors ens dediquem a inculcar odi, adoctrinar o que promovem la falta de respecte a les escoles? Si per llegir un poeta que ensenya que la vida d'una heroïna troba sentit estimant, se'ns avisa que el nostre treball i vocació han de ser controlats per la censura, penso que aquests polítics viuen ancorats en la desconfiança pròpia d'anys foscos del segle passat. Una vegada més, aquests personatges maníacs, en la seva cerca adelerada de vots —acomboiats de periodistes igualment frívols, obsessius i ben apadrinats— no fan sinó deteriorar el treball abnegat del professorat i malmetre la societat que, ai mentida!, ells diuen defensar.

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Sense oposicions

Un any més continuem sense concurs d'oposicions per a les especialitats de Grec i Llatí o, tal com s'ha avesat l'administració denominar-nos, simplement "clàssiques". Res de res: ni una sola plaça de les 1602 previstes per la Generalitat al cos d'ensenyament secundari. Professors de Grec i Llatí que s'han jubilat i que, a tot estirar, veuran un professor substitut en el seu antic institut sense cap garantia de continuïtat o dedicació, perquè la llei permet que qualsevol plaça quedi reconvertida d'avui per demà. Nul·la ha estat la protesta tant dels representants sindicals (la reunió es va celebrar el dia  18 del corrent) com per part d'altres estaments, cossos i col·lectius lligats amb les "clàssiques" o el món de l'educació: no hi tenen res a dir.